نَسَمَاتُ هَوَاكَ لَهَا أَرَجُ
تَحْيَا وَ تَعِيشُ بِهَا المُهَجُ
Las brisas doças de ton amor an un perfum suau
Las ànimas vivon e florisson per elas
مَا النَّاسُ سِوَى قَوْمٍ عَرَفُوكَ
وَ غَيرُهُمُ هَمَجٌ هَمَجُ
Las gents son pas que aquelas que t’an conegut,
E totes los autres son pas qu’una molonada sens sens
دَخَلُوا فُقَرَاءَ إِلَى الدُّنيَا
وَ كَمَا دَخَلُوا مِنْهَا خَرَجُوا
Entrèron dins aqueste mond paures,
E coma intrèron, ne sortiguèron
قَومٌ فَعَلُوا خَيْراً فَعَلَوْا
وَ عَلَى دَرَجِ العَلْيَا دَرَجُوا
Un pòble que faguèt de bonas òbras—e atal s’elevèron,
Montant los graons dels rengs mai nauts
نَسَمَاتُ هَوَاكَ لَهَا أَرَجُ
تَحْيَا وَ تَعِيشُ بِهَا المُهَجُ
Las brisas doças de ton amor an un perfum suau
Las ànimas vivon e florisson per elas
مَا النَّاسُ سِوَى قَوْمٍ عَرَفُوكَ
وَ غَيرُهُمُ هَمَجٌ هَمَجُ
Las gents son pas que aquelas que t’an conegut,
E totes los autres son pas qu’una molonada sens sens
يَا بَدْرُ عَلَامَ الهَجْرُ دُجَى
فَالْقَلبُ لِفَقدِكَ يَنزَعِجُ
O luna plena, perqué la separacion a portat tanta escuritat
Perque lo còr es vertadièrament afligit per ton abséncia.
لَا أَعتَبُ قَلبَ الغَافِلِ عَنكَ
فَلَيسَ عَلَى الأَعمَى حَرَجُ
Repròchi pas lo còr que t’es indiferent,
Car sus los cècs, i a pas de repròchi
نَسَمَاتُ هَوَاكَ لَهَا أَرَجُ
تَحْيَا وَ تَعِيشُ بِهَا المُهَجُ
Las brisas doças de ton amor an un perfum suau
Las ànimas vivon e florisson per elas
مَا النَّاسُ سِوَى قَوْمٍ عَرَفُوكَ
وَ غَيرُهُمُ هَمَجٌ هَمَجُ
Las gents son pas que aquelas que t’an conegut,
E totes los autres son pas qu’una molonada sens sens
يَا مُدَّعِياً لِطَرِيقِهِمُ
بَادِر فَطَرِيقُكَ مُنعَرَجُ
O tu que pretendes seguir lor camin,
Precipita-te—ton camin es tortuós e inegal
تَهْوَى لَيلَى وَ تَنَامُ الَّيلَ
لَعَمْرُكَ ذا فٍعلٌ سَمِجُ
Pretendes aimar Layla, mas dormisses tota la nuèch,
Per ta vida, un tal acte es vertadièrament vergonhós!
نَسَمَاتُ هَوَاكَ لَهَا أَرَجُ
تَحْيَا وَ تَعِيشُ بِهَا المُهَجُ
Las brisas doças de ton amor an un perfum suau
Las ànimas vivon e florisson per elas
مَا النَّاسُ سِوَى قَوْمٍ عَرَفُوكَ
وَ غَيرُهُمُ هَمَجٌ هَمَجُ
Las gents son pas que aquelas que t’an conegut,
E totes los autres son pas qu’una molonada sens sens
يا بَدرُ بِذُلٍّ لَن نَبْرَح
عَن بَابِ الحِبِّ فَهَل نَلِجُ
O Luna Plena, amb umilitat nos partirem pas,
De la pòrta de l’Amat, alara podèm intrar?
فَمَتَى بِوِصَالِكَ يَا أمَلِي
أَلحَانُ الحُبِّ لَهَا هَزَجُ
Quand, o mon espèr, per l’union amb tu,
Las melodias de l’amor ressonaràn amb jòia?
نَسَمَاتُ هَوَاكَ لَهَا أَرَجُ
تَحْيَا وَ تَعِيشُ بِهَا المُهَجُ
Las brisas doças de ton amor an un perfum suau
Las ànimas vivon e florisson per elas
مَا النَّاسُ سِوَى قَوْمٍ عَرَفُوكَ
وَ غَيرُهُمُ هَمَجٌ هَمَجُ
Las gents son pas que aquelas que t’an conegut,
E totes los autres son pas qu’una molonada sens sens
شَرِبُوا بِكُؤُوسِ تَفَكُّرِهِم
مِن صِرْفِ هَوَاكَ وَ مَا مَزَجُوا
Bevèron, amb las copas de lor contemplacion,
Del vin pur de ton amor—non mesclat e clar
فَهِمُ الْمَعنَى فُهُمُ مَعنَى
وَ بِذِكرِ اللهِ لَهُم لَهَجُ
Comprenguèron lo sens—en fach, son lo sens meteis,
E lors lengas son totjorn ocupadas amb lo remembre de Dieu