وِشْلُونْ أنَامَ الَّليْلْ وِشْلُونْ أَنَامُهْ
حَبِيبِي مُحَّمَدْ جَوْهَرْ كَلاَمُه
Cossí pòdi dormir la nuèch, cossí pòdi me pausar?
Mon aimat Muhammad, sas paraulas son de joièls
سَفِّنْ بِاللَّه يَا سَفَّانْ دِيرِ السَّفِينَة
أنْوَارْ أَبَى القَاسِمْ لَاحِتْ عَلَيْنَا
Naviga en nom de Dieu, ò marin, mena lo naviri
Las lums d'Abu al-Qasim an lusit sus nosautres.
يَارَافِقَ العُرْبَانْ وَاشْرَبْ لَبَنْهِنْ
كُلِّ الصَحَابَة نْجُومْ طَهَ قَمَرْهِنْ
Acompanha los arabs e beu lor lach
Totes los companhs son estelas, Taha es lor luna.
يَا طَيْرَ الطَّايِرْ فُوقْ أَبْيَضْ يَا بُو جْنَاح
سَلِّمْ عَلَى أبى الزهراء قُلُّهْ العُمُرْ رَاح
Ò aucèl que vola naut, blanc-alat,
Saluda lo paire de Zahra e dis-li que las ments son partidas.
يَا طَيْرَ الطَّايِرْ فُوقْ أَخْضَرْ يَا بُـو رِيشْ
سَلِّمْ عَلَى طَهَ قُلُّهْ دَرَاوِيشْ
Ò aucèl que vola naut, verd-plumat,
Saluda Ṭāhā e dis-li que sèm venguts derviches
مَا رِيدَ اَمُوتَ الْيَوْمْ كَفْنِي عَبَاتِي
دِزُّو عَلَى طَهَ يِحْضَرْ وَفَاتِي
Vòli pas morir uèi, mon mantèl es mon sol sudari
Mandatz a Ṭāhā per qu'assistís a ma mòrt.