وَاللَّهِ مَا حُـولْ عَنْ حُـبِّ أَحْمَـدْ
Per Deo, Non Me Avertere Del Amor De Ahmad
Ia
Ia
وَاللَّهِ مَا حُـولْ عَنْ حُـبِّ أَحْمَـدْ
لَوْ قَطَّعَتْنِـي سُيُوفُ الْمَنِيَّــةْ
Per Deo, io non me disviara del amor de Ahmad,
Mesmo si le spadas del destino me abatteva.
تَحْتَ نِعَالِـكْ خَدِّي مِدَاسَــهْ
اِسْمَحْ بِذَلِكْ مَـا فِيهِ بَاسَ
Mi gauta es un tapete sub tu sandalias,
Permitte lo, non ha mal in illo.
مَا فِـي بِجَمَالَكْ فِـي الْكَوْنِ نَاسَ
يَا أَبَا الزَّهْرَةْ الْبَتُولْ نَظْرَةْ إِلَيْنَـا
Nemo in le universo pare a tu beltate,
Oh patre de Zahra, le pur, reguarda nos.
وَاللَّهِ مَا حُـولْ عَنْ حُـبِّ أَحْمَـدْ
لَوْ قَطَّعَتْنِـي سُيُوفُ الْمَنِيَّــةْ
Per Deo, io non me disviara del amor de Ahmad,
Mesmo si le spadas del destino me abatteva.
مَا غَيْـرُ وَجْهِـكْ يَبْرِي نِدَائِـي
ضَمَّـةٌ لِصَدْرِكْ تَمْحُو شَقَائِي
Nihil nisi tu facie sana mi appello,
Un amplecto de tu pectore cancella mi miseria.
قَدْ كِـدْتُ أَهْلِكْ إرْحَمْ بُكَائِي
رُوحِي لِأَجْلِكَ خُذْهَا هَدِيَّـةْ
Io era quasi ruinato, habe misericordia de mi lacrimas
Mi anima pro tu causa, prende lo como un dono.
وَاللَّهِ مَا حُـولْ عَنْ حُـبِّ أَحْمَـدْ
لَوْ قَطَّعَتْنِـي سُيُوفُ الْمَنِيَّــةْ
Per Deo, io non me disviara del amor de Ahmad,
Mesmo si le spadas del destino me abatteva.
طُلُّوا عَلَيَّـا لَوْ فِي الْمَنَامِ
يَا أَبَا الزَّهْرَةْ الْبَتُولْ طَهَ التِّهَامِي
Visita me, mesmo in un somnio,
Oh patre de Zahra, le pur, Taha le Tehami.
حُبَّكَ يَا سَيدِي هَيَّجَ غَرَامِي
صَارَ مَعَ النُّجُومْ فَوْقَ الثُّرَيَّا
Tu amor, mi maestro, excitava mi passion,
Il volava con le stellas supra le Pleiades.