Si em repareu el cor trencat,

Sou vosaltres qui en teniu les regnes i el comandament

I si arribeu, estimats,

Així és la manera dels nobles

Les llunes que brillen en les nits més fosques han dit:

“Digueu als mestres de l’amor apassionat

Qui adora Muhammad,

Està en seguretat i en pau.”

Els dos mars de les meves llàgrimes han crescut,

Gairebé trobant-se mentre flueixen

Entre la meva oïda i el meu cor,

Hi ha una barrera que no transgredeix

I el meu Estimat, les seves dues galtes

Són roses bessones, com el tint vermell brillant

I les llàgrimes que flueixen dels meus ulls,

Cauen com la pluja dels núvols pesats

Les caravanes es posen en marxa, movent-se ràpidament,

Cercant la terra d’Hijaz

I les muntures salten endavant amb entusiasme,

Tremolant amb desig i inquietud

Sempre que el guia els crida,

Qui s’esforça amb sinceritat triomfa

I l’amor dins del meu cor,

Llança les seves fletxes a cada moment

Al·là ens ha enviat,

El seu regal sagrat més gran

Ahmad, l’Elegit, Ṭāhā,

Mestre de tots els nobles missatgers