A la vall de l'Aqiq ens vam reunir,

nosaltres i les de negres ulls.

Què en penseu del boig de Layla?

Només va patir una fracció d'aquesta bogeria.

Oh, ulls meus, com m'heu fatigat,

i oh, parpelles meves, com m'heu abandonat.

I tu, cor meu, tingues paciència

per aquells que de mi es van separar.

Em vaig separar d'ells un dilluns,

el dimarts al matí ja em sentia desolat.

Són nobles senyors que em van deixar enrere,

plorant llàgrimes de sang pels meus ulls.

Vaig plorar fins que fins i tot els ocells,

sobre les branques, es van doldre de mi.

Per Al·là, si moro d'anhel,

renteu-me amb les meves pròpies llàgrimes.

Lamenteu-vos per mi i digueu:

«Aquí jau qui fou mort per aquells ulls».

Vaig romandre a prop de les muntures,

pregant: «Per Al·là, porteu-me

cap a les llars de la meva gent!»

Van marxar sense acomiadar-se de mi.

Ves, missatger meu, fins a ells,

afanya't i bessa les seves mans.

Transmet-los la meva salutació,

tal vegada voldran acceptar-me.

El meu missatger va tornar somrient

i va dir: «Alegra't, que la reconciliació és teva!

El vincle del pa i la sal encara perdura,

m'han promès que us tornareu a reunir».