El meu estimat Muhàmmad,

no n’hi ha cap com ell

El seu amor habita en el meu cor,

i creix més a cada moment que passa

La seva bellesa i la seva gràcia gentil,

embolcallades en la seva majestat

Quan t’asseus davant d’ell,

les contemples totes dues ensems

Oh, el més bell dels regals,

del Senyor de tota la creació

Enviat a tot aquest món,

oh, avi de l’Al-Hasanayn

Tu n’ets la lluna,

tu ets qui l’il·lumina

I la clau dels seus secrets,

oh, avi de l’Al-Hasanayn

El meu estimat i els meus propis ulls,

Ahmad és la llum de la meva visió

Ets el més preuat per a mi,

oh, avi de l’Al-Hasanayn

I la teva filla, la Pura,

oh, delit dels ulls del Missatger

D’en vós n’esperem l’acceptació,

oh, avi de l’Al-Hasanayn

Quan el vaig veure davant meu,

em vaig sentir massa tímid per cridar-lo

Mentre el meu cor restava inquiet de neguit, oh avi meu,

oh, avi de l’Al-Hasanayn!

Ell em crida i jo hi acudeixo,

ell m’estén el seu mantell

Al meu estimat invoco,

oh, avi de l’Al-Hasanayn