سَكَنَ الْفُؤَادَ فَعِشْ هَنِيئاً يَا جَسَدْ
Ha habitat el cor, viu doncs feliçment, oh cos.
Ca
مَدَدْ مَدَدْ مَدَدْ مَدَدْ
مَدَدْ يَا رَسُولَ الله
Ajut, ajut, ajut, ajut!
Ajuda'ns, oh Missatger de Déu!
سَكَنَ الْفُؤَادَ فَعِشْ هَنِيئاً يَا جَسَدْ
هَذَا النَّعِيمُ هُوَ الْمُقِيمُ إِلَى الْأَبَدْ
L’Estimat s’ha instal·lat al cor, viu amb joia, oh cos,
aquest és el delit constant que perdura per sempre
أَصْبَحْتُ فِي كَنَفِ الْحَبِيبِ وَمَنْ يَكُنْ
جَارَ الْحَبِيبِ فَعَيْشُهُ الْعَيْشُ الرَّغَدْ
T’has acollit sota l’empara de l’Estimat; i qui
habita com a veí de l’Estimat, té una vida de delit i joia
عِشْ فِي أَمَانِ اللَّهِ تَحْتَ لِوَائِهِ
لَا خَوْفَ فِي هَذَا الْجَنَابِ وَلَا نَكَدْ
Viu segur sota la protecció de Déu i el seu estendard,
en aquesta presència no hi ha por ni tribulació
لَوْ أَبْصَرَ الشَّيْطَانُ طَلْعَةَ نُورِهِ
فِي وَجْهِ آدَمَ كَانَ أَوَّلَ مَنْ سَجَدْ
Si Satanàs hagués contemplat la resplendor de la seva llum
en el rostre d’Adam, hauria estat el primer a postrar-se
لَكِنَّ جَمَالَ اللَّهِ جَلَّ فَلَا يُرَى
إِلَّا بِتَخْصِيصٍ مِنَ اللَّهِ الصَّمَدْ
Però la bellesa de Déu és massa excelsa per a tota mirada,
llevat d’una gràcia especial de Déu, el Refugi Etern