صِفْهُ لِي يَا مَنْ رَأَيْتَ الحِبَّ لَيْلاً
إِنَّ عَيْنِي تَشْتَهِي ذَاكَ الجَمَالَا
Descriu-me'l, oh tu que vas veure l'Estimat a la nit,
Perquè els meus ulls desitgen contemplar aquella bellesa.
صِفْ جَمِيلاً كَامِلاً خَلَقاً وَخُلُقاً
مِنْ جَمَالِ الذَّاتِ قَدْ حَازَ الكَمَالَا
Descriu algú bell i perfecte en creació i caràcter,
De l'essència de la bellesa, ha assolit la perfecció.
صِفْ مَلِيحًا طَرْفُهُ أَسْبَى العَوَالِمْ
صِفْ وَجِيهاً وَجْهُهُ حَازَ الكَمَالَا
Descriu un elegant el cop d'ull del qual captiva els mons,
Descriu un noble el rostre del qual posseeix perfecció.
صِفْهُ لِي يَا مَنْ رَأَيْتَ الحِبَّ لَيْلاً
إِنَّ عَيْنِي تَشْتَهِي ذَاكَ الجَمَالَا
Descriu-me'l, oh tu que vas veure l'Estimat a la nit,
Perquè els meus ulls desitgen contemplar aquella bellesa.
صِفْهُ لِي بِالسُّنْدُسِيَّةِ حِينَ يَبْدُو
كَامِلَ الأَوْصَافِ قَدْ مَلَكَ الدَّلَالَا
Descriu-me'l en esplendor sedosa quan apareix,
Perfecte en cada tret, el veritable mestre de l'encant.
صِفْ عُيُونَ الهَاشِمِي صِفْ لِي المُحْيَّا
صِفْ لِي ثَغْراً بِابْتِسَامَتِهِ تَلَالَا
Descriu-me els ulls del haiximita—descriu-me la seva radiància,
Descriu-me una boca el somriure de la qual irradiava llum.
صِفْهُ لِي يَا مَنْ رَأَيْتَ الحِبَّ لَيْلاً
إِنَّ عَيْنِي تَشْتَهِي ذَاكَ الجَمَالَا
Descriu-me'l, oh tu que vas veure l'Estimat a la nit,
Perquè els meus ulls desitgen contemplar aquella bellesa.
صِفْ جَمِيلاً أَكْحَلاً مِنْ غَيْرِ كُحْلٍ
أَدْعَجَاً عَيْنَاهُ تُنْسِيكَ الغَزَالَا
Descriu una bellesa els ulls de la qual són naturalment delineats sense kohl,
Un de profunds ulls foscos que et fa oblidar la gasela.
صِفْ غَضُوضَ الطَّرْفِ بَسَّامَ المُحَيَّا
أَنْجَلاً تُنْسِيكَ طَلْعَتُهُ الهِلَالَا
Descriu l'ull suau, el rostre brillant,
El de grans ulls, la presència del qual et fa oblidar la lluna creixent.
صِفْهُ لِي يَا مَنْ رَأَيْتَ الحِبَّ لَيْلاً
إِنَّ عَيْنِي تَشْتَهِي ذَاكَ الجَمَالَا
Descriu-me'l, oh tu que vas veure l'Estimat a la nit,
Perquè els meus ulls desitgen contemplar aquella bellesa.
صِفْ جَمِيلَ القَدِّ وَرْدِيَّ الوِجَانَا
صِفْ مَلِيحاً حُسْنُهُ فَاقَ الخَيَالَا
Descriu l'elegància de la seva estatura, el tint de rosa de les seves galtes,
Descriu el bell la bellesa del qual supera la imaginació.
صِفْ بِهِ عُنُقاً مُنِيراً كَوْكَبِيّاً
صِفْ جَمِيلاً نُورُهُ فِي الكَوْنِ لَالَا
Descriu el seu coll lluminós com una estrella brillant,
Descriu el bell la llum del qual a l'univers brilla com perles.
صِفْهُ لِي يَا مَنْ رَأَيْتَ الحِبَّ لَيْلاً
إِنَّ عَيْنِي تَشْتَهِي ذَاكَ الجَمَالَا
Descriu-me'l, oh tu que vas veure l'Estimat a la nit,
Perquè els meus ulls desitgen contemplar aquella bellesa.
صِفْ وَضِيءَ الوَجْهِ دُرِّيَ المُحْيَّا
صِفْ مَلِيكَ الحُسْنِ وَاَنْشُدْهُ الوِصَالَا
Descriu la brillantor del seu rostre, una perla radiant,
Descriu el rei de la bellesa i recita-li la cançó de l'enyorança.
صِفْ أَزْجَ الحَاجِبِ الأَسْنَانَ أَشْنَب
صِفْ أَسِيلَ الخَدِّ صِفْ عَذْبَ المَقَالَا
Descriu les seves celles arquejades, les seves dents blanques brillants,
Descriu les seves galtes suaus i el seu dolç, suau parlar.
صِفْهُ لِي يَا مَنْ رَأَيْتَ الحِبَّ لَيْلاً
إِنَّ عَيْنِي تَشْتَهِي ذَاكَ الجَمَالَا
Descriu-me'l, oh tu que vas veure l'Estimat a la nit,
Perquè els meus ulls desitgen contemplar aquella bellesa.
صِفْ ضَلِيعَ الفَمِّ بَرَّاقَ الثَّنَايَا
صِفْ نَدَى الرَّاحِ مِنْهُ الغَيْثُ سَالَا
Descriu la seva boca ben formada i els seus incisius espurnejants,
Descriu la rosada de les seves mans de les quals la pluja flueix.
صِفْ طَوِيلَ الهُدْبِ صِفْ أَنْفاً كَسِيْفٍ
صِفْ أَزَجَ الحَاجِبَيْنِ بِهَا اتِّصَالَا
Descriu les seves llargues pestanyes, descriu un nas com una espasa esmolada,
Descriu les celles arquejades que es troben en perfecta harmonia.
صِفْهُ لِي يَا مَنْ رَأَيْتَ الحِبَّ لَيْلاً
إِنَّ عَيْنِي تَشْتَهِي ذَاكَ الجَمَالَا
Descriu-me'l, oh tu que vas veure l'Estimat a la nit,
Perquè els meus ulls desitgen contemplar aquella bellesa.
صِفْ نَبِيّاً قَدْ أَتَى مِنْ قَبْلِ آدَم
جَلَّ مَنْ سَوَّاهُ لَيْسَ لَهُ مِثَالَا
Descriu un Profeta que va venir abans d'Adam,
Exaltat sigui Aquell que el va modelar—ningú s'assembla a ell.
أَبْصَرَتْ عَيْنَاكَ طَلْعَةَ مُصْطَفَانَا
قُلْ بِرَبِّكَ كَيْفَ أَدْرَكْتَ الوِصَالَا
Els teus ulls van veure el rostre del nostre Escollit?
Digues-me—pel teu Senyor—com vas aconseguir aquella unió?
صِفْهُ لِي يَا مَنْ رَأَيْتَ الحِبَّ لَيْلاً
إِنَّ عَيْنِي تَشْتَهِي ذَاكَ الجَمَالَا
Descriu-me'l, oh tu que vas veure l'Estimat a la nit,
Perquè els meus ulls desitgen contemplar aquella bellesa.
كَمْ أُنَادِي يَا أَبَا الزَّهْرَاءِ أَقْبِلْ
كَمْ أُنَادِي يَا أَبَا الزَّهْرَا تَعَالَى
Quantes vegades crido, “Oh Pare de Zahra, vine!”
Quantes vegades crido, “Oh Pare de Zahra, acosta't!”
صِحْتُ وَاشْوَقَاهُ وَجْداً يَا حَبِيبِي
إِنَّ عَيْنِي تَشْتَهِي ذَاكَ الجَمَالَا
Vaig cridar: “Oh, com és intens el meu desig, oh estimat meu!”
Perquè, de fet, els meus ulls anyoren aquella bellesa!