Qui hi ha com Ahmad en els dos mons, a qui estimem?

Lluna plena, tota la creació s'ha perdut en la seva bellesa.

Qui hi ha com ell? El Senyor del Tron l'ha honorat

en el seu físic i caràcter, certament Déu li ha concedit.

I el sol s'avergonyeix davant les llums de la seva presència

les ments dels homes es perden en comprendre la seva essència.

Beneït sigui Déu, que dolces són les seves virtuts

ha assolit la bellesa, que radiant és el seu rostre.

Oh àrabs de Wadi al-Nuqa, oh gent de Kàdhima

en el vostre veïnat habita una lluna que té en el cor la seva llar.

Que el Senyor del Tron el beneeixi mentre surti el sol

i mentre el cameller meni les seves muntures pel camí.

Allah m'ha agraciat amb la lloança de l'Elegit

potser se'm veurà entre aquells que lloen el seu nom.

Quan vingui a llegir el registre de les meves obres

no tindré ningú més que Aquell de gran favor que m'empara.

Muhammad és el senyor dels dos mons i de les dues càrregues

i dels dos grups, àrabs i no àrabs.

Ell és l'estimat de qui s'espera la seva intercessió

contra cada terror que ens assalti sobtadament.

El nostre Profeta, que ordena el bé i prohibeix el mal

ningú és més sincer en el seu dir "no" o "sí".

Com una flor en frescor i la lluna plena en noblesa

com l'oceà en generositat i com el temps en fermesa.

Oh Senyor meu, per l'Elegit, fes-nos assolir els nostres anhels

i perdona'ns el passat, oh Tu d'immensa generositat.

I perdona, oh Déu meu, tots els musulmans pel que

reciten a la Mesquita d'al-Aqsa i al Santuari Sagrat.

Pel rang d'aquell que té la llar sagrada a Tayba

i el nom del qual és un dels juraments més grans.