Di a qui m’ha retret

deixa’m estar amb els meus assumptes, oh censor

Si sabessis el que ha succeït

no m’ho prohibiries pas, oh ignorant

No veus el meu cos malalt?

l’ha consumit el mal del llanguiment

Digues-me, per qui és aquest turment

i aquest delit i aquest oblit?

Déu m’és suficient i n'hi ha prou

digues el que vulguis, oh tafaner

Oh, vosaltres que habiteu els meus secrets

guardo per a vosaltres la puresa de l’amor

Us he lliurat, oh senyors meus

les regnes del meu destí i el meu rumb

No desatengueu qui s'ha tornat

algú que s'eleva per vosaltres entre els servents

Davant la porta em quedo, resident

anhelant la felicitat i l'acceptació

Déu m’és suficient i n'hi ha prou

digues el que vulguis, oh tafaner

Han bufat les brises de la unió

des de la riba de la Santedat Excelsa

I les seves llums han submergit

els mons del cor deslliurat

De tot el que no sigui el seu Adorat

l'Únic, la Veritat, el Protector

I s'han desvelat els seus secrets

i s'ha hostatjat en la torre de la unió

Déu m’és suficient i n'hi ha prou

digues el que vulguis, oh tafaner

L'amant ha passat la nit amb l'Amat

mentre el censor negligent resta lluny

No sap pas ell què és l'amor

entre els senyors i els servents

Ai d'ell! Què perdria

si conegués de l’afortunat

la seva posició davant del seu Senyor?

I Déu sap el que ell diu

Déu m’és suficient i n'hi ha prou

digues el que vulguis, oh tafaner

Què poden dir els detractors

d'aquell que té un cor sa?

Amant de tots els creients

i el seu propòsit és el Senyor Generós

I creu, en el seu interior

que és un servent digne de retret

Si no fos pel favor del seu Senyor

seria un perdut sense rumb

Déu m’és suficient i n'hi ha prou

digues el que vulguis, oh tafaner