La meva ànima insensata i temerària no va fer cas de l'advertència

Anunciada per l'aparició de cabells blancs i la vellesa

I no havia preparat cap bona obra per donar la benvinguda

A aquest hoste que havia aparegut al meu cap sense avisar

Si hagués sabut que no podria rebre'l amb honor,

Hauria amagat el meu secret d'ell amb tint

Qui pot frenar la meva ànima obstinada de l'error dels seus camins,

Tal com es reté els cavalls salvatges amb brides i regnes?

No pretenguis trencar els desitjos submergint-te més en el pecat,

La cobdícia del golafre només augmenta amb [la vista de] menjar

L'ànima és com un infant, si no li dones la cura adequada, creixerà encara estimant mamar;

Però un cop la deslletis, serà deslletada

Així que rebutja les seves passions, vés amb compte de no deixar-les prendre el control,

Perquè quan la passió pren el control,

O bé matarà o portarà deshonor

Mantingues un ull vigilant sobre ella mentre pastura en el camp de les accions,

I si troba el pastura massa deliciosa, no la deixis pasturar sense control

Quantes vegades un plaer que en realitat és mortal ha semblat bo,

A qui no sap que hi pot haver verí en el greix

Vés amb compte amb els paranys de la fam i la sacietat,

Perquè un estómac buit pot ser pitjor que menjar en excés

Eixuga les llàgrimes dels ulls que s'han omplert de coses prohibides,

I d'ara endavant que la teva única dieta sigui el penediment

Oposa't a l'ànima i al shaytan – i desafia'ls,

Si intenten oferir-te consell, tracta-ho amb sospita

Mai els obeeixis, ja sigui que s'oposin o vinguin a arbitrar,

Perquè ja coneixes els trucs tant dels oponents com dels àrbitres

Demano perdó a Al·là per dir coses que no faig,

Com si estigués atribuint descendència a qui era estèril

Et vaig ordenar ser bo, però després no vaig seguir el meu propi consell,

No vaig ser jo mateix recte, així que què del meu dir-te, 'Sigues recte!'

No he fet molta provisió de pregària voluntària abans que la mort vingui a prendre'm,