Les notícies de la seva sortida van infondre por als cors de l'enemic,

Com les cabres desprevingudes que s'espanten amb un soroll sobtat

Va continuar trobant-los en cada camp de batalla,

Fins que van ser fets trossos per les llances, com carn sobre el banc del carnisser

Desitjaven fugir, gairebé envejant

Les restes que les àguiles i els voltors s'emportaven

Les nits passaven, sense que poguessin comptar-les,

Excepte si eren les nits dels mesos sagrats

Com si la religió fos un convidat que havia arribat a les seves corts,

Amb cada valent cap disposat a esquinçar la carn dels seus enemics

Portant al seu darrere un mar d'homes armats sobre cavalls ràpids,

Llançant onades de valents guerrers en tumultuós xoc

Cadascun responent a la crida d'Al·là, cercant el seu bon grat,

Iniciant un ferotge assalt, per arrencar la incredulitat de les seves arrels

Fins que la religió de l'Islam, gràcies a ells,

Després de l'exili de la seva terra natal, es va reunir de nou amb els seus parents

Sempre protegida dels seus enemics pel millor pare

I el millor marit, de manera que no va quedar òrfena ni vídua

Eren muntanyes — pregunta als que van lluitar contra ells,

Què van veure d'ells en cada camp de batalla

Pregunta a Hunayn, pregunta a Badr, pregunta a Uhud — temporades de mort i destrucció,

Més calamitoses per a ells que epidèmies fatals

Les seves espases lluents tornaven apagades i ensangonades,

Després de beure profundament sota els cabells negres dels seus enemics

Com escriptors empunyant plomes de canya per llances,

Les seves plomes no deixaven cap part dels cossos sense marcar o senyalar

Armats fins a les dents, però una qualitat especial els distingia,

Com una rosa es diferencia pel seu perfum de l'arbre espinós salam

Els vents de la victòria et presentarien la seva fragància,

De manera que imagines cada valent d'ells com una bella flor en brot

Com si, muntant els seus cavalls, fossin flors florint en una altura,

Sostenint-se no per la tensió de les seves selles, sinó per la fermesa de la seva determinació

Els cors dels enemics en turbulència, aterrats pel seu poderós poder,

Amb prou feines podien distingir valents guerrers de ramats d'ovelles

Aquells la ajuda dels quals prové del Missatger d'Al·là —

Fins i tot els lleons que els trobessin a les seves coves quedarien muts de por

Mai no veuries un amic seu sense ajuda d'ell,

Ni tampoc un enemic seu sense ser derrotat

Va establir la seva comunitat dins de la fortalesa de la seva religió,

Com el lleó s'instal·la amb els seus cadells a la seva guarida

Quantes vegades les paraules d'Al·là

Han abatut aquells que van competir amb ell! Quantes vegades la Prova Clara ha derrotat els seus oponents en argument!

N'hi ha prou amb un miracle per a tu — tal coneixement trobat

En algú analfabet, vivint en l'Edat de la Ignorància, i tal refinament en un orfe!