Una bella presència ens captiva

sempre ens coneix i ens abriga

Ha arribat per concedir-nos

justícia i excel·lència en les accions

D’un poder que s'ha honorat

és coneguda per la seva benedicció

Amb la bellesa ha estat descrita

en secret i públicament

S’ha completat en resplendor

el seu físic reflecteix el seu caràcter

I tot és en harmonia

d’on la llum s’ha manifestat

S'han purificat les seves fonts

s'han assolit els seus anhels

Les seves virtuts han esdevingut

el cimal de la glòria

Les seves gestes s’han estès

les seves noves han viatjat

Els seus pensaments guien

les ànimes cap a la certesa

En la seva descripció hi ha lliçons

que cap humà ha relatat

Tothom resta meravellat

perdut en un amor constant

De talle mitjà i proporcionat

tal com és la seva natura

Supera amb la seva presència

aquell qui és de gran alçada

Al seu rostre hi ha una lluna

a la seva boca hi ha perles

En el seu parlar hi ha modèstia

el silenci l’ha embellit

Un front ample i clar

davant de Déu s’ha inclinat

Amb l'enteniment s'ha elevat

en dignitat i coneixement

Al seu rostre hi ha resplendor

als seus ulls, una negror profunda

En les celles, un arc fi

de gran bellesa ornamentat

Si és vist, el segueix

una llum que l'acompanya

El nas, en el seu septe

és aguilenc i distingit

La seva boca és harmoniosa

i el seu pit és ample

El ventre és pla i ferm

al nivell del pit, ben format

El seu rostre és radiant com la perla

i el seu color és rosat

La seva ànima és purament lluminosa

ha il·luminat els universos

De constitució robusta i noble

de sentits purs i refinats

Únic en la seva essència

ningú com ell ha existit mai

D’ulls naturalment ombrejats

de dents blanques i lluents

Són com grans de granada

n'heu vist mai de semblants?

I una barba espessa i noble

harmoniosament disposada

Amb una cabellera abundant

que no depassava les orelles

Lluna plena en la foscor és la seva boca

quan es veu el seu somriure

I la seva fragància ho omple tot

per terra i per mars

Manté els vincles de parentiu

i ajuda el feble i necessitat

És el qui fa el bé

en secret i obertament

En la creació resideix la seva majestat

en la Veritat s'extasia

La seva bondat és superior

a genis i humans

La línia de pèl cap al seu melic

neix de la seva bella presència

No hi ha mirada com la seva

en honor i en fe

Amb un traç fi de pèl al pit

ha sobrepassat tot rang

De virtut excelsa i noble

ha superat el món en rang

De talons fins i àgils

i el seu pit és espaiós

Se li donà l’oratòria perfecta

superant els més grans eloqüents

Com l’almesc en la brisa

camina com qui baixa un pendent

Fa oblidar a l'home cansat

la seva llar i les seves terres

Car el seu amor és fe

i el seu odi és ingratitud

Ai de qui gosi tacar

la lloança d’un home tal

Oh Senyor, feu-nos feliços

feu-nos tornar amb la seva llum

Fins que vegem la suprema bellesa

en aquest món i en l'altre

Que la pau i la benedicció siguin

de Qui ha agraciat el món

Sobre el Profeta eternament

d'un Senyor d'altíssim rang

També sobre az-Zahra

i la seva mare il·lustre

I sobre tota la seva família

mentre la lluna ens acaroni